Aquests dies
perduda la teva presència
en el meu cor
i en el meu cos,
he tornat a l'hostal tancat
a la vora de la mar.
res sembla el que vam viure
aquest passat estiu.
El nostre balcó tancat.
Ja no hi és el cambrer
amb sa guitarra sonant.
La mar sembla cansada
d'anar i tornar,
ara que ja no hi ets,
i fins les ones han deixat de ballar.
Les taules i cadires com fantasmes
d'aquell passat,
tapades amb llençols vells
semblen voler sortir volant.
Per voler oblidar,
fins i tot el vent ha esborrar
les passes que deixaves
en sortir de l'aigua,
quan les ones et besaven els peus.
M'espera un hivern llarg,
ple de record que floriran en versos
que mai publicaré.
Parlaran d'un vell que es va enamorar
d'una jove que poden ser filla seva,
es va deixar estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada