Guardes la veu com abans
vas guardar-te els meus petons.
Has tornat però si més no,
segueixo trobant a faltar el teu alè
al meu costat.
O, el ressò de la teva veu
dient-me que encara
m'estimes com abans.
Segueixo esperant
en qualsevol moment
trobar-te de nou mirant-me
i dient aquí estic,
si més no per uns instants,
l'eternitat ja vindrà més tard,
ara gaudim d'allò
que el temps ens regala,
mira'm i diguem el que vull sentir
i vivim el moment incert
fins que s'acabi.
Vius amagada,
entre els records de les poques trobades
i l'esperança d'un truc a la porta.
Tens tant vius els somnis que volies gaudir,
que deixes passar aturada a la via
el tren de l'oportunitat.
Vola la imaginació Penelope,
passejant per les andanes
que la vida t'ha anat portant.
Recordes promeses que mai vas escoltar
i de tant en tant mires per si el pots recordar.
La faç ombrívola d'aquell ahir caminant
per un passeig de plataners
que el temps ha despullat.
Desitjava que pogués tornar aquell moment
que no sabia si era de veritat.
Amb un vestit de mudar,
passejava pel camí apartat
del poble que la duia a l'estació,
on ara ja ni el tren es volia aturar.
Tornes a mi després de visitar el racó
on deixes poms de flors
esperant rebre petons d'antuvi.
Són els meus braços
qui acullen el teu cos
fred d'esperances
i ple de records
que fan humitejar la teva faç.
Descansa el cap ple de pensaments
que sempre recordaràs
esperant si algun dia
venen a tu com a nous,
esperant que la vida
que fins ara has dut,
hagi estat una mena
de mal son que mai vas desitjar.
Descansa en mi,
el cap preocupat i respira lentament,
mentre jo com sempre espero
que la vena dels ulls vagi lliscant
per no tornar a tapar
la meva imatge en el teu cor.
