Mires al teu voltant
i no ho veus,
però la notes.
Passes pel seu costat
i el flaire del gest t’omple
sense saber com.
Notés un deix.
Veus un somriure.
Un gest que s’atura
per deixar-te continuar.
Un oferiment gratuït,
que no espera res més
que ho acceptis.
Una abraçada en arribar,
unes paraules de repòs,
una mirada que no jutja.
Tantes coses petites
que podrien ser pedres
i que només et volen acompanyar.
Podríem dir que...
parlem de la bondat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada