Era un verd novell,
la primavera encetava a caminar
i les dreceres encara eren fosques.
Naixia el dia sota els auspicis
d’un sol cansat de sortir cada matí,
de vegades sense il·lusions
i de vegades fugint de les novetats.
Era un verd novell
i no sabia com seria l’endemà,
si canviaria o seria el mateix
fins acabar l’estiu,
quan la tardor li pentinés
el tarannà del dies passat
i desfullés els arbres i plantes
que havia pintat.
Era un ver novell,
com cada any en aquell temps,
però no recordava
que havia de fer després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada