dijous, 9 de maig del 2024

Cada instant era el fil

 


Cada instant era el fil

que anava unint-nos,

cada mirada el nus

que els refermava.

I en arribar les paraules

el mon s’aturava.

Ballarem al so d’aquesta cançó,

com si tot estès previs

i sense allargar-ho

ens ho dèiem tot.

Els teus dits i els meus dits.

Les puntes de les sabates alternades,

i els ulls que no es podien deslligar.

La mà a l’esquena, el cos tibat.

En començar el ball,

un genoll doblegat

que s’enlaira pe poder volar

amb tu al davant.

Et miro i veig el cel,

i al centre un cercle negre

que no és gens fosc,

perquè a sota brilla,

sense parar una flor

d’un vermell que no em deixa

d’enlluernar.

Volo en els braços estimats

al ritme d’una cançó

que podria dir els nostres noms.