dimecres, 15 de maig del 2024

El meu cos va conèixer el teu

 

El meu cos va conèixer el teu,

jugarem a fer-nos carícies,

els llavis no es volien separar.

M’obrires el cos perquè fos meu

i jo t’ensenyà el camí per arribar-hi.

Instant intensos on descobrires  

que podies sentir

en la foscor de l’habitació.

Endevinar on quedava

el tacte en la fina pell.

El so de l’esglai

que podia sortir lliure

des del fons de l’ànima.

Conegueres els meus secrets,

compartires els racons del cos

que havies guardat tant de temps.

Volies continuar però tenies por.

Por a repetir petons i carícies,

jocs d’amagat entre tu i jo.

Passa el temps, i fou silenci.

Ara retornes,

vols fer viu aquell passat.

Llàgrimes que surten de dins,

em fan tremolar,

però has fet tard,

i la meva boca et diu que t’ha oblidat.

Ferit el cor crida encara et recorda.

El cap diu guarda tots els sentiments

que li vas donar.

Els ulls ploren.

Em giro, i d’esquena et deixo

un adéu de pedra.

El meu cor va conèixer el teu...

i mai el va oblidar.