Tancat en la penombra
gairebé un any a la foscor,
en sortir li esperen carantoines
i menjar de rebuig,
una manta que escalfa i tapa més
que cobrir les necessitats.
Ho sap de cada any,
després vindran les festes de Nadal
i uns cops al llom que no entén,
enyorarà els afalacs dels dies passats
i li amagaran regals
en el forat del tronc,
sota la manta.
El somriure i les rialles,
la joia i els crits dels infants
seran en la dissort
l’únic record grat
que li quedarà,
i tornarà al seu racó fosc
i abandonat,
sol en un llarg parèntesi
d’abandonament,
una tristor sense llàgrimes
l’acompanyarà fins
un nou despertar,
on els infants aniran deixant
de ser-ho,
per donar pas al cap d’uns anys
a nous infants.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/01/enfadat-i-amb-rao.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada