De nou les paraules
pesen l’alè que respiro.
I les lletres valen la tinta
o el grafit que les fan viure.
Però estimar és un verb fort
que gent llença a l’aire
sense saber on caurà.
Els meus versos
viuen fora de mi
i les paraules cobreixen
els cos dels poemes
perquè el verb estimar
sigui clar i net,
“sense estar decorat”.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/01/minimalisme.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada