Es desdibuixa l’horitzó
en els colors del capvespre
un xic més lluminós a cada jorn.
Els ulls i el cor,
s’embriaguen amb el goig
d’aquest cel llunya i preciós,
i mentre el nas i les orelles
s’assemblen amb el color
a certes parts vermelloses
del que veiem,
el cor s’infla d’emoció,
i voldrà recordar després
en les fosques hores de la nit,
aquells colors que ens ha regalat,
tot silent el cel, abans,
que el sol hagi anat a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada