Es fonen els colors del dia
vers un clarobscur
que s’endureix per arribar a ser fosc,
negra nit.
Rere deixa els núvols pintats
de vermell i gris.
Les flors s’acoten
i van tancant la paradeta
de les fulles esperant un demà
que arribarà matiner.
Clouen els ulls les darrers mirades
amb llum natural i s’encenen llums brillant
de colors per tot arreu.
Mires per la finestra cercant qui manca,
la gola es prem un xic més
esperant quelcom
que potser no arribarà,
ja ho ha fet el capvespre,
sa hora baixa de les emocions
que el dia ha guardat.
Descansa la angoixa
sota el capçal del coixí
i permet somiar alguna
de les il·lusions que guardes dins.
Gaudeix dels colors
que s’apaguen i mira
de no fer-ho tu amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada