Les espurnes de les mirades
que es perden en les nits d’estiu,
són els focs d’artifici
que els troncs de palmeres volants
s’aixequen cel amunt.
No hi més tauler
que el cel ple de núvols
on la pólvora dels ulls encesos en mirar-te,
semblen creuats d’un joc imaginari.
No hi ha més art
que la nostra pròpia vida,
bellesa efímera que es dilueix
com el fum que s’eixampla i desapareix.
Quedant el sol net
quan la mirada et segueix.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2024/01/de-peus-cap.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada