|
12. Olim lacus colueram
Olim lacus colueram, olim pulcher exstiteram, dum cignus ego fueram. Miser, miser! modo niger et ustus fortiter! Girat, regirat garcifer; me rogus urit fortiter: propinat me nunc dapifer. Miser, miser! modo niger et ustus fortiter! Nunc in scutella iaceo, et volitare nequeo, dentes frendentes video. Miser, miser! modo niger et ustus fortiter! |
12. En un temps passat adornava els llacs
En un temps passat adornava els llacs; en un temps passat apareixia bell, quan encara jo era un cigne. Malaurat, malaurat! Ara, només negre i fortament socarrat. El cuiner em gira i em regira; la foguera em crema profundament; ara el cambrer em serveix a taula. Malaurat, malaurat! Ara, només negre i fortament socarrat. Ara jac al plat i no puc voletejar; veig dents que s’esmolen. Malaurat, malaurat! Ara, només negre i fortament socarrat. |
|
Creient-me el teu centre he pogut volar però l’hivern del silenci m’ha cremat les plomes i com un pobre Icar he caigut del daurat cel dels teus braços. Ara perdut entre l’esperança i la temor veig apropar-se les negres dents de l’agonia en vers el meu orgull socarrimat. Voldria creure que de nou les plomes m’alçaran als teus braços Oh Bella! I em rescabalaran del meu negre futur.
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada