El cor et veu dempeus

 

17. Stetit puella   Stetit puella rufa tunica; si quis eam tetigit, tunica crepuit. Eia. Stetit puella tamquam rosula; facie splenduit, os eius fioruit. Eia.	17. Hi havia dempeus una xica   Hi havia dempeus una xica amb una túnica roja; si algú la tocava, la túnica cruixia. Ai! Hi havia dempeus una xica com una petita rosa; la cara li resplendia i la seua boca floria. Ai!
El cor et veu dempeus a la porta de la vila vestida de gala i festa tota una fadrina. Bufa el vent i cruix la tela mentre la cara et somreia, bufa i el vent i s’escampa el vol de la falda. Rere el somriure i a reflex de la mirada va creixent una flor meravellada, hi ha qui diu que es margarida, hi ha qui rosa inflamada, i jo em quedo per sempre amb la teva mirada.