|
16. Dies, nox et omnia
Dies, nox et omnia michi sunt contraria, virginum colloquia me fay planszer oy suvenz suspirer, plu me fay temer. O sodales, ludite, vos qui scitis dicite michi mesto parcite, grand ey dolur, attamen consulite per voster honur. Tua pulchra facies, me fey planszer milies, pectus habet glacies. A remender statim vivus fierem per un baser. |
16. El dia, la nit i totes les coses
El dia, la nit i totes les coses em són contraris; la conversa amb les xiques em fa plorar, o sovint em fa sospirar; però sobretot em produeix temor. Companys, alegreu-me; vosaltres que sabeu, parleu-me; compadiu-vos de mi, que estic trist; gran és el meu dolor; tanmateix, aconselleu-me, pel vostre honor. El teu bell rostre em fa plorar mil vegades, perquè el teu cor és de gel. Com a remei, a l’instant tornaria a la vida per un bes. |
|
Em torna la tristesa amb el silenci i el silenci em duu el dolor al pit. Amics, vosaltres, que sabeu del meu patir, quins cants m’alegrarien per tornar a viure dels records? Si sentís el seu alè tant a prop que el confongués amb un petó deixat a la pell carnosa i resseca dels llavis, podria tornar a respirar el seu aire càlid encara que fos amb ells ulls clucs i cercar la seva fragància olorant el mon sencer. Ets a la vora ho crec, però, perquè t’amagues si dius que em vols estimar, com ho faig jo?
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada