Guardo en un cor

 

Guardo en un cor

de llauna oberta,

les pinces on m’alimento

de la teva poesia.

Penjades en un fil

de pensament,

un dia pinço mots

que l’atzar em fa llegir

dels teus escrits.

D’altres són les paraules

que em persegueixen

des la boca d’aquests animalons

de fusta de colors.

Però sempre és l’aire

qui en du noves teves

i jo confino els portadors

i els guardo en un cor de llauna,

per preguntar en altes hores

de la matinada.

I que me’n dieu d’ella?

Com somriu en escriure

això que m’arriba.

De vegades els solto

com si fossin coloms

per veure que em porten

entre la mordassa

de fusta acolorida.

Ja se que els dus a l’aire

els teus versos

però els meus caçadors són bons

i me’n guarden molts

que deixo lliures altre cop,

i de vegades perquè no es perdin

quatre mots afins a mi

els hi ensenyen el camí.

Tinc un armari de llaunes de cor

i un oceà de pinces nedadores,

també tinc la infinita esperança

que de matí en matí,

m’arribarà quelcom nou per a llegir,

i així tornar a encetar els meus mots petits.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/07/tot-poema-es-una-detencio.html