Una
mica,
només
et
trauré el mateix,
quan
et parli
d’un
amor
que
mai gaudiré.
I
si m’enganyes,
i
potser és un mot
per
que calli
en
el instant
en
que parlem,
perquè
passi l’enuig
de
respondre
res
de res,
per
tenir-me als peus
com
un cadell.
Un
petó
que
deixes oblidat
en
qualsevol
canto
del rostre
que
et busca
per
tot arreu,
on
la mirada és sempre
un
cant d’amor impotent
que
la distància
que
hi poses
el
fa més estrany.
Aniràs
nua a banyar-te,
sabent
que et veig,
però
no puc acaronar-te,
perquè
vols
que
en parlem.
I
en paraules
que
ningú sent,
es
perd el temps
que
no tenim
i
que es desfà
en
un mai més
que
es repeteix
sense
adonar-se’n,
tant
sols el que perd.
I
una mica
és
la resposta
que
no omple cap pica,
i
una mica em deixa buit,
una
mica més cada dia.
M’estimes?
Una
mica.
Només
em queda el somni
per
poder-ho arreglar
i
un llit petit,
on
un dia vas poder
ser
meva de veritat,
res
de llits d’hotels
sense
cara,
mig
amagats,
un
llit petit
del
passat és la porta,
que
ens separa
de
tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada