Marxes
fent la teva vida
lluny
del meu costat,
i
no tinc cap dret
a
reclamar res.
fas
un vol llarg
mai
has estat prop
del
meu niu.
Vam
ser miratges
en
un encontre desèrtic,
on
aprenia a estimar,
i
tu me’n vas ensenyar.
La
llum del teu sol,
brillant
entre les ones
de
sorra calenta del teu cos,
em
feia oblidar
que
no eres meva,
dolços
petons
de
nit d’estiu,
aprenentatge
del teu cos
un
coragre de cafè,
un
llit buit,
un
mirador
testimoni
silenciós
d’una
soledat,
i
no tinc cap dret
a
reclamar res.
Et
quedes amb ell
tot
i sabent
que
malgrat
la
teva voluntat
ens
enyorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada