M’estimes
una mica?
Una
mica només?
I
jo esperant
un
amor més gran,
un
amor immens.
Evasives
paraules
que
són les bigues
de
molts versos,
anhels
que s'escapen
rere
les esperances
que
els teus silencis desfan.
Somriures,
que
a cops fereixen
i
a cops curen
les
mateixes ferides.
Nueses
que s'escapen
entre
llençols de colors
i
vesprades
que
amaguen
hores
perdudes.
Petons
que
s'escapen
galtes
avall
sense
trobar
els
llavis desitjats.
Sempre
he volgut jugar
a
ser el teu amant,
i
sempre he perdut
aquest
joc ingrat.
Mugrons
que encisen
instants
ardents
i
llavors el cos calent
es
mou,
i
belluga el món,
ball
que s'acaba
just
en morir l'instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada