Fulleja
de nou
el
vell magraner,
queda
dins
com
un cor sec,
el
record present
d'un
fruit mort,
escardada
la pell
i
ennegrides
las
poques llavors
que
presenten guàrdia
en
el darrer fruit.
Fulleja,
amb
brots verds,
com
flames petites
que
la fresca brisa
d'una
primerenca
tarda
mou,
encisant
al passejant
que
transita
pel
vell camí dels horts.
Fulleja,
un
arbre,
reviu
de l'aparent mort
d'un
hivern fred,
llarg
i fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada