T’amagues

 T’amagues

rere una amiga

i em fites

de tant en tant,

tant sols un instant,

i em veus vigilant

els teus bells ulls,

i entre badalls

distants

escrius a l’aire

uns mots inventats

on crec llegir

que potser m’estimes,

com jo voldria dir-te.

I de nou t’amagues

per aparèixer

quan el temps

de l’assaig es finit,

i sense mots

ni senyals,

te’n vas

entre les ombres

de la nit,

lluny de les llums

dels fanals perduts.