Per uns instants
s’ha obert el tel
que en un llunyà passat
vaig posar
entre tu i jo.
De nou els càlids sons
del ressò
d’una veu
gairebé oblidada,
retornà suau.
Tants moments
perduts,
tants alés
compartits,
desfets per un rapte
d’impotència.
La innocència
feta nostra
per una mà plena
de carícies,
es trencà
com un mirall,
s’esmicolà
una amistat polida
pel temps,
cosit de mil estones
a prop de tu.
Per uns instants
purgat d’un error,
s’ha dissolt
i t’he sabut vora meu,
potser amb un esbós
de somriure pinzellat
en els teus llavis
sedosos.
Quatre mots
de cortesia repartits
entre el vol d’estels
que tot ha durat,
m’ha fet esclatar
dins meu la necessitat
de retornar en eternitat
la lleugeresa efímera
d’aquell pretèrit instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada