Silenci.
La
nit es desvetlla coberta
amb
un llençol lletós
de
boira feixuga.
Cau
la pluja fina
i
deixa les fulles velles
plenes
de la matinal
verola.
La
lluna
va
apagant els fanals
del
poble que desperta.
En
un racó,
encara
sense dormir,
somia
despert
el
vell poeta
amb
la dona
que
li ha pres l’esperit.
I
amb el dia nou,
el
vell silenci pintarà
la
caiguda dels segons
que
falten
per
cercar la nova nit
amb
la lluna minvant,
amb
la boira fitant, ...
I
sempre el silenci
amb
el vell vestit
dels
mesos passats,
dels
ulls gastats
en
la llunyania
cada
cop més absent.
Malaguanyat
temps emprat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada