Sóc soldat

Sóc soldat
i he vist el temor
en els teus ulls,
em saps fill
del dolor
i amb ell em creix,
però el teu cor desconeix,
el gust de la dolçor
que els meus llavis
poden deixar
com fruit preuat
en tons llavis plens de temor.
Em saps soldat
i només creus
que se lluitar,
que ma forta mà,
només sap endrapar
llances i dagues,
espases i escuts,
i no en saps
de carícies i de dols,
de pells eriçades
pel tacte nu dels dits suaus
d’aquest guerrer vençut,
vençut pels dolços ulls,
que un jorn llunyà
em van conquerir.
M’imagines fort i ho sóc,
però només quan ets lluny,
llavors,
si t’apropes,
donzella,
sóc un cor ferit,
menys...
que una rosella.
http://huyana9.blogspot.com.es/2013/05/gallaret-que-ets-pinzell-per-ser.html