Clos en una presó

Clos en una presó
que és feta
de paraules absents,
purgo la pena
d’estimar-te lluny
dels meus ulls,
grato a l’aire,
i em cerca ratlles
que es desfan
com pols
pensant els jorns
que manquen
per una quimèrica llibertat,
i aleshores,
escoltar els mots,
besar els llavis,
fer de les carícies
un altre mon
i de les nostres mirades,
un camí infinit,
vers on cauen totes
les presons fetes
de mots absents,
de les absències
que condemnen
cors innocents,
casals buits
amb petons d’alabastre,
mirades buides
i cors endurits,
museus,
plens d’oblits.