Cargolen els meus mots

Cargolen els meus mots
en les fulles grogues
el seu cos,
li manca a cada mot,
el so dels mots teus,
la joia de les lletres dansant
i les imatges entre línies
que em dibuixen
versos nous.
No puc creure
que la fons s’assequi,
no puc creure
la manca de nous mots,
em deixen orfes,
em deixen cec,
em deixen mut,
i el temps m’estreny,
tot temorós
que ve de lluny
i em prega furiós
prémer cinturons
i afillar plomes,
que vol versos
amb veu d’àngels,
i jo pobre tartamut
en un trist afany
em delit escriure mots
que algú creu versats,
més no són
ni ombra
dels mots de qui el mon
coneix amb so d’àngels
de Varu, Maria son.