Com un espòs de mot suau

Com un espòs de mot suau,
confós en la penombra
d’una tarda que s’avança,
com un espòs que calla
perquè tot ho sap,
com aquest espòs vull ser.
Sense nom, sense faç,
només mots i petons
que cauen farcits de temor,
per qualsevol nit,
que cauen adormits,
fent-te de coixí al nostre llit.

Com un espòs
que sap de tu i dels teus anhels,
que té cura dels silencis
i eixuga llàgrimes
que la pluja juga a pintar
amb color de llavis petonejats.
Tot sabent que aquest espòs
ja té nom i esguard en el teu cor,
fins fer-me fora de les carícies
dels teus ulls blaus
que tants cops varem pintar
amb colors de mar i cel.

Com un espòs
que et tapa amb versos
que parlen del teu cos bru,
endormiscat entre somnis
que vam escriure fa tant temps
i que ara em fan fora del teu costat.
Despertarà la matinada entre tu i jo
i ens durà de la nit fosca
un vers escrit amb sang,
un nom, el meu, ...
que ja hauràs oblidat.
Preguntant-te qui et va dur
el flaire dolç del darrer petó,
i l’esguard d’aquella carícia
que no se’n va,
amb regust d’espòs,
un espòs que no és,
i no restà al teu costat
per cantar-te nous versos
que ja comences a enyorar.
Com un espòs de mot suau,
confós en la penombra
d’una tarda que s’avança...

http://jaque-a-la-reina.blogspot.com.es/2012/04/el-teu-nom.html

Cavalca el record

Cavalca el record
pels polsegosos camins
de la memòria,
cercant llums en la foscor
i donant forma a les ombres
d’un ahir cada cop més llunyà.
Retornen com fantasmes
el frec suau de petons
que es desfan
com el fum
dels primers cigarrets.
Mentre amb els ulls closos,
allargasso les mans
esperant ballar amb un cos
que ja només és el fruit
d’un vell record.
I retornen per obrir velles ferides
els sons de les passades cançons
que junt vam dansar
en penombres de soledat buscades.
No hi ha cap precipici
sota els peus que ja no ballen,
només l’oblit,
que segueix els pocs records,
que acaronem com recent nascuts
entre els nostres braços,
encara closos els ulls que et van mirar.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2012/07/desencuentro.html

Trenco de nou els versos

Trenco de nou els versos
que de nit vaig fer per a tu,
i ara el llapis perfila
el contorn del rostre
que encara recordo
fins i tot en la foscor.
Em fereix recordar
els mots apassionats
que vaig retallar pensant en tu,
i les gotes
que em sagna el cor
cauen sobre els ulls
de carbó que em fiten
des del full blanc.
Cauen com gallons els records
que m’unien en aquell passat somniat,
ara tant poc veritat,
com els somriures
que faig a l’aire esperant
que algú els veiés.
Tornaré a escriure vells versos,
que potser de nou trencaré,
i repassaré el contorn
del teus ulls molls
de gotes,
que el meu cor
plora per tu.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2012/06/restos.html

He buscat, Senyora

He buscat, Senyora,
un cos per oblidar-vos,
al preu d’una amistat trencada,
he cercat les carícies
que ja no tindré
dels vostres dits.
He buscat, Senyora,
en el fil d’un cos ribetejat
pels rajos de la lluna creixent,
el sexe càlid,
que em vareu prometre
mirant-me als ulls
i amb mitja veu,
mentre descosíem el darrer comiat,
el més cruel.
He buscat, Senyora,
mentre em cavalcava
aquell cos gairebé anònim,
i els pits em marcaven un nord
que m’era estrany,
un desig que volia vostre,
mentre el sotragar
del llit sobre la paret,
em despertava del meu desencís.
He buscat, Senyora,
fer realitat un somni
en un cos que m’era estrany,
però que se us semblava
en la fosca nit de la meva perdició.
He buscat, Senyora, ...
He buscat, ...
Un camí que m’apropés al vostre costat.
He buscat, Senyora...

El tinc tant a la vora, Senyora

El tinc tant a la vora, Senyora,
el record del vostre cos,
el tacte d’una pell
que mai es marcirà,
entre els dits
que tant us han estimat.
Vençut entre les branques verdes,
carregades de fruits,
que ens allunyen
de petons amagats.
M’heu desfet, Senyora,
la poca esperança
que tenia de fer-vos meva
en una tardor propera,
estrenar-vos la pell nua
i fer del temps
un rellotge aturat
que ens deixi viure...
un amor amarg.
El tinc tant a la vora, Senyora,
el record...