Com la vida que miro enrere

 

Com la vida que miro enrere,

ja res queda del que vaig ser.

Com aquelles llavors

que l’aire de l’estiu

voleia terres enllà.

Cadascun dels meus fets

ha sortit de mi

i no se on haurà anat a parar.

Miro enrere

i ja no veig el que vaig fer.

Miro al davant

i podria ser de nou

una llavor a punt de ser bufada

per un vent que no controlo

i que escamparà el jo

que seré més enllà de mi mateix.

Bufarà de nou a cada instant el vent

i m’escamparà a mi

i el que sóc,

sense saber mai

on aniré a parar.

Només em quedarà

el breu plaer de volar,

si més no...