Dibuixa d’ombres l’arbre,
les seves fulles
en el blanc llenç
de la vella paret.
Niu de dibuixos,
niu de vida efímera.
Volàtil vida d’uns ocells
que es refugien
per salvaguardar
la vida jove,
no ja de les ombres
que ballen,
sinó de les vides
que vetllen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada