La meva façana
s’ha fet vella
tot i l’energia
que guardo dins.
M’han cobert de pols
i un xic de pintura
per semblar
que sóc més moderna.
Els hi intentat dir
que de mi
el que interessa
està entre les parets.
Histories
dels que van viure dins,
records
que ja ningú hi pensa,
crits rialles i plors.
Aquells ahir callats.
Aquells ahir buits
i els que n’estava
plena de gent.
Sóc vella
tot i la façana
que m’han arreglat
i encara cerco dies
com aquells q
ue van passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada