en les teves mans
i en la teva boca
que m’omple de la poca força
que em queda.
Mentre em deixes poc a poc fora
els temors a canvi de petons
i les angoixes permutes per carícies,
em revelo per aquesta feblesa imposada,
però se que mentre sigui feble i poruc,
tu em daràs l’amor que tens
i la força que em manca.
Així egoista amb la meva feblesa
et lligo al meu cor
i juguen els nostres cossos a jocs de vida.
Que faries si jo fos tant fort com tu?
Em deixaries fer de sol en els teus dies?
O senzillament, m’apartaries?
http://logosjuris.blogspot.com/2010/03/quiero-agarrarte.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada