Ombres de pedra,
que el sol vol agafar,
amb sigil t’inviten
a fer un pas.
Un pas endavant
pels velles carres,
que amaguen carrerons,
amb finestres i portes
ja caducades.
On les parets ploren
el seu abandó
amb parts del seu cos.
Cada racó una història.
Cada història, mil cares.
Cada cara, una persona.
Cada persona,
un esperit fugint
de la soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada