Cauen
llàgrimes avares,
per
plorar un passat
que
és mort.
Descansa
el cos
inert,
d'un ocell quiet,
un
record present
d'un
passat ja fos.
Gasives
no volen caure
en
una altre buit,
i
rellisquen
entre
solcs
d'arrugues
velles.
Són
gotes que ploren,
un
ahir que no fou,
un
silenci trencat
per
sanglots
de
vell pueril
sense
joc,
i
gairebé
sense
records.
Col·lapse
de
mirades perdudes,
de
perquès
sense
respostes.
Gasives llàgrimes buides
espines
d'un passat
maldat.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/ausencias.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada