dijous, 16 de febrer del 2017

Cauen llàgrimes avares



Cauen llàgrimes avares,
per plorar un passat
que és mort.
Descansa el cos
inert, d'un ocell quiet,
un record present
d'un passat ja fos.
Gasives no volen caure
en una altre buit,
i rellisquen
entre solcs
d'arrugues velles.
Són gotes que ploren,
un ahir que no fou,
un silenci trencat
per sanglots
de vell pueril
sense joc,
i gairebé
sense records.
Col·lapse
de mirades perdudes,
de perquès
sense respostes.
 Gasives llàgrimes buides
espines d'un passat
maldat.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/ausencias.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada