Dis-me
un dia amor,
encara
que no ho pensis.
Deixa’m
posar a ma
al
ventre
quan
dansi entre plaers.
Distreu
el pensament
mentre
juguen el llavis
a
amagar-se
entre
plecs i muntanyes.
Fes
un cadenat
Dels
nostres dits
en
els moment més íntim.
Recorda.
si,
recorda l’instant
solitari,
on
tot arriba,
on
tot s’acaba.
I
som junts
l’univers
etern.
Recorda.
si,
recorda l’instant
solitari,
on
els cabells
molls,
s’apeguen
a la pell,
nua,
coberta
tant
sols pels petons
silents,
els
versos escrits
en
les corbes línies
que
ens sabem de memòria,
i
ara lluny
dibuixo
de nou
amb
llapis de carbó.
Mata’m
d’absència,
Que
d’amor
ja
m’has mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada