dilluns, 20 de febrer del 2017

Volàtil



Volàtil,
de fragància romàntica
i mirada perduda,
veu suau,
més callada
que explícita.
Et noto al darrere
quan passo
pels voltants
del passeig
les llargues tardes
de la tardor
i les fredes de l'hivern.
Et se present,
tant sols el vol
de les fulles seques
al teu pas,
cruixint sota el teu pas,
t'endevina,
sense tornar la vista
vers uns espatlla
que t'amaga.
Distant,
m'esperes
en la cantonada
de sempre
i amb un somriure
de nina de porcellana
em dius
que t'adones
que hi sóc,
un instant
de quietud eterna
que es marxa
amb el mateix sigil
que la vida va marxant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada