Febrer
queda enrere
entre
les boires
que
pugen com ànimes del terra.
En
l'aire queden
fantasmagòriques,
les
llums mig apagades
dels
vells fanals.
El
so de les petjades
ressona
sec.
La
nit,
llegeix
mig a fosques
els
versos plúmbics,
del
vell escrivent,
desconcertat
per l'absència,
pel
silenci que l'envolta.
La
Lluna arriba tard
i
mig amagada,
no
sent el sospir incert
que
es desgrana
en
la vella boca
per
l'aimada que no apareix.
http://josemanuelserna.blogspot.com.es/2017/02/hoy-sobre-la-linea-reedicion.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada