M’estimes una mica?

M’estimes una mica?

Una mica només?

I jo esperant

un amor més gran,

un amor immens.

Evasives paraules

que són les bigues

de molts versos,

anhels que s'escapen

rere les esperances

que els teus silencis desfan.

Somriures,

que a cops fereixen

i a cops curen

les mateixes ferides.

Nueses que s'escapen

entre llençols de colors

i vesprades

que amaguen

hores perdudes.

Petons

que s'escapen

galtes avall

sense trobar

els llavis desitjats.

Sempre he volgut jugar

a ser el teu amant,

i sempre he perdut

aquest joc ingrat.

Mugrons que encisen

instants ardents

i llavors el cos calent

es mou,

i belluga el món,

ball que s'acaba

just en morir l'instant.