Em parles

Em parles

de tot allò que tenim,

i ho fas

amb la inconsciència

subtil

dels infants

amb un mon

per descobrir.

Hi ho fas,

beneit sigui,

amb l'esclat

de mil petards seguits.

I mentre parles

i em recordes

tot allò mai finit,

em veig,

com el raser

de l'aigua

arribant lentament

al bassal infinit.

Recollint

de mil pluges esbargides

ja en el temps,

s'ha fet del nostre instant

un breu riu,

gota a gota.

Pinzellades

que un sol futur

anirà descolorint,

arribant només a,

un semblant blanc brut.

Sembla tot passat,

sembla tot oblit,

sembla tot foscor,

però en cada mot

hi resta la petita llum

de cada moment compartit,

de cada flaix viscut.

El regust d'un glop de vi.

http://fanalblau.blogspot.com/2016/01/petites-estones_2.html