Et vull nua.
Et vull exultant.
Et vull amb la pell mullada,
amb el gust de la sal per sobre.
Et vull xuclant-me l’ànima.
Et vull sentir-te tan a prop
que no hi hagi aire entre nosaltres.
Vull contar el petons
que deixi a sobre teu.
Vull que no tinguem rellotge,
per no contar les hores
que visquem plegats.
Vull que la història es repeteixi
sempre al teu costat.
M’esperes a la porta del parc
amb el vestit que més m’agrada.
Et veig assegut a la taula mig amagada
d’el bar on em quedat.
El regust del darrer glop
encara guarda el seu sabor
en la cova de la boca.
Alço el dit de la mà dreta
i en la distància t’acarono la galta
com t’agrada.
Però no notes res.
Esperes.
De tant en tant mires
per on penses que he de venir
i em sembla veure cercles
de color pujant per la pell.
No és encara l’hora.
I jo em pregunto perquè no em llevo
i vinc a la teva vora.
No em responc.
Mirant-te,
se m’he n’ha anat la resposta.
Agafo el got,
un darrer glop,
abans de rebre,
potser,
un inicial bes de retrobament.
Engoleixo.
M’alço.
Em veus.
I la vida dels teus ulls em diu ...
Calla el vent
per deixar sentir
les ones de la teva veu,
més solament queda
en tal moment un silenci,
mascarada d’esperances
que es perden,
difuminades
en un estrany dibuix
d’absència.
Calles també
per deixar-me sol,
enyorant la serenitat
d’aquell temps
on érem la mateixa unitat,
deies llavors paraules
que no senties
dins del cor?
Guardo la darrera carícia,
ja res més queda per guardar.
On resten amagats els darrers mots
que xiuxiuejaven sentiments
que ens lligaven l’un amb l’altre.
Queden adormits
els llavis esperant un peto nou,
càlid,
que deixi encesa l’esperança.
Cau de nou la nit
i jo començo a navegar
entre somnis.
Allargo el braç
en una nova bancada
i ja et tinc a l'abast.
acaricio lentament
el càlid cos
que m'enamora
i vaig cercant
els pretesos tresors.
Et mantens surant
en la navegació del meu somni
i et deixes rescatar
sense oferir cap més pressió
que els teus llavis
en els meus,
començant així
un lent avanç
del meu cos cap al teu.
