La
vida t'ha omplert de tatuatges
marques
que t'han fet créixer,
vaig arribar massa d'hora,
per
trobar-te dona massa tard.
Em
reps amb els braços oberts
i
com si es tractés d'un comiat,
em
dons dos petons
i
un bes.
Garratibat,
llenço
els petons
i
em quedo amb el bes.
No
entenc res.
Tinc
el teu cos
enganxat
al meu.
El
batec del teu cor,
el
sento dins meu,
La
vida em torna a córrer,
em
puja de baix a dalt.
Somrius
i
em dons un altre bes,
la llengua vol parlar
però està massa embolicada.
Segueixo
creixent,
em
sento un desconegut gegant.
Et
miro el rastre del tatuatges,
et
separes els tirants
per
investigar els amagats.
Cau
el vestit al terra.
Em
tornes a abraçar.
Perdo
el comte dels bessos,
i comencen les carícies.
primer
poc a poc,
-no
m'ho puc creure-
després
creix la freqüència...
i
la intensitat.
Deixes
l'esquena
descansar
en la paret.
T'eixarranques
després
de baixar-me la roba.
un
nou bes, lent, suau.
i
seguim endavant.
Et
reconec dona,
aprenc
entre petons i carícies,
lentament
ens movem
i
entro dins teu.
Exclamo
una imprecació.
un
crit mig ofegat
dins
la teva boca
rere
els llavis
descansant
en els meus.
Hem
tornar a fer-ho
amb
més tranquil·litat.
M'has
donat el darrer bes
Vaig
arribar massa d'hora,
per
trobar-te dona massa tard
i
te'n has anat... massa aviat.
