Agraeixo el cant que surt de tu

 

Agraeixo el cant que surt de tu.

Vens a mi i m’ensenyes a fluir la veu

i la mirada més enllà del que jo sé.

Aprenc amb tu, l’ensenyança de la vida.

Aprenc lletra a lletra la llengua

que m’ensenya a viure al teu costat.

M’ensenyes, de vegades callada,

amb el somriure i la mirada.

M’ensenyes, de vegades repetint aprenentatges

que ja se.

M’ensenyes, gairebé sempre de viva veu

i amb l boca oberta, anhelant l’aire

que surt de la meva més callada.

M’ensenyes, i jo aprenc

que la lliçó durarà fins

que tu em deixis d’estimar.