Allargo la mà en una mar controlada

 

Allargo la mà en una mar controlada,

amagada en un recinte cristal·lí

per avançar entre l’aigua salabrosa

de la mar presonera.

La deixà quieta en mig de la peixera,

i al poc arriba com cada jorn,

Primer dona voltes,

després puja al palmell,

i juga plegant la cua.

Apareix més tard amb cura,

l’altre cavallet.

S’atura.

Com si la mà fos d’ornament,

s’apropa al seu company

i nedant entre dits

i estris de decoració

fan de les seves.

Jo convidat de pedra

al poc, quan marxen

em retiro,

i mes lluny amb una intimitat

que mai tindran els observo

abans d’anar a llegir.