El verd de l’esperança
em calma
i quan fluixeja la tardor
m’omple de serenor.
Em parla el riu
amb remors
de marxes riu avall,
per conèixer indrets
que altres aigües
han fet vells.
I que veuran
en el seu viatge
ja sigui a peu
o per l’aigua?
Pot ser coses
que ens omplin
de curiositat?
Potser coses
que ens deixin regust
de tristor
en deixar-les enrere?
O sortiran guanyant
les alegries
que guarden
els records?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada