divendres, 12 de febrer del 2010

El verd de l’esperança

 

El verd de l’esperança

em calma

i quan fluixeja la tardor

m’omple de serenor.

Em parla el riu

 amb remors

de marxes riu avall,

per conèixer indrets

que altres aigües

han fet vells.

I que veuran

en el seu viatge

ja sigui a peu

o per l’aigua?

Pot ser coses

que ens omplin

de curiositat?

Potser coses

que ens deixin regust

de tristor

en deixar-les enrere?

O sortiran guanyant

les alegries

que guarden

els records?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada