De fusta vella,
gairebé rància,
de la manera
que els antics pobladors
ens ensenyaren,
hem fet l’estri
que ara premsa els cereals
de la contrada.
Extreu l’ànima
de les llavors
que la terra ens ha donat
per fer l’aliment
dels nostres cossos,
com en els pretèrits temps
ho feren d’altres generacions.
Torna en aquest cas
la roda a donar la volta
mentre el martell
dels arbres vençuts
en aplana la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada