Té el banc dues cares

 

Té el banc dues cares,

té el silenci

el so que ha marxat

i el que vindrà,

té la mar onades que venen

i onades que van.

Té el pensament instants

que miren enrere

i que volen cap davant.

Mentre els vaixells quiets,

amb son agulles a l’aire

semblen espases

presentant honors

a qui els contempla.