Jaspia la tardor
amb sons colors
ocres i marrons,
preludi de l’hivern
amb catifes
que volen al vent
i desfullen els arbres
deixant son braços pelats.
Dansa el remor del ball
de les seques ombres
caigudes al terra
amb música d’ocells
que omplen maletes
de plomes pel llarg viatge.
Dis-me amic on restarem millor
que entre els silencis
amb el glamur
d’un bosc a la tardor,
filtrant la primera llum del jorn
i la darrera que la nit juga a agafar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada