Com una mar groguenca

 

Com una mar groguenca,

que balla a so del vent,

i canta cançons

de vegades de melangia

i de vegades de joia juvenil.

Mentre espera

el moment de la sega,

mentre la dalla no arriba,

creix i es doblega

sota el ball del temps.

Cerca el fruit daurat,

l’or que arriba al plat

i que escalfa l’estomac

quan l’estomac canta.

I mentre pensa

que hi haurà

per posar menjar al foc,

somriu a l’estimat

que juga amagat

per donar-li un sotrac.

Ai! L’amor,

senzill i innocent

quan el temor

és la fam i la por.