Avui
he plantat el lluc
del
meu darrer arbre.
He
signat un paper
que
em fa vell,
Un
demà que enceta
tant
incert com fins ara
amb
la sola obligació
de
viure i compartir.
Compartir
mots,
com
fins ara.
Compartir
jorns,
com
fins ara.
Compartir
estima,
com
fins ara..
Compartir
nits,
com
fins ara.
Compartir
silencis,
mirades,
il·lusions,
llàgrimes,
temors,
absències,
tot,
com fins ara.
Així
doncs,
amics
que hi ha de diferent
entre
el passat
i
la resta de la meva vida?
Un
paper signat,
un
lluc plantat,
tot
com fins ara..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada