Sortia de preparar

 

Sortia de preparar una sessió de monitoratge a l’escola del poble, quan la vaig veure molt atabalada.

Era la mare d’un xiquet de l’escola i treballava a l’hospital d’infermera, la meva mare havia estat un parell de vegades a la seva secció.

La vaig saludar i li preguntà si necessitava alguna cosa. Em respongué que l’havien cridat per parlar amb la tutora i el director, que el seu fill no es portava be.

Comença a plorar. Li vaig dir si volia anar al saló on tenia les coses per estar més tranquil·la. Ho acceptà i també agrair-ho.

Vaig tancar amb la clau deixant-la al pany perquè no entressin els xiquets del menjador com de vegades ho feien. Hi va estar d’acord quan li vaig explicar el motiu.

Ens vam asseure sobre les matalassos dels fons fora de la vista des del vidre de la porta i ho tornà a explicar des del començament. Que no podia més, que la treia de polleguera, que estava dels nervis i a punt de demanar una baixa a la feina.

Vaig obrir un ventall de respostes que creia més adient per aquella situació, i a tot em responia, si tens raó però amb ell no va be, encara surt pitjor. I tornava a plorar.

Més idees miraculoses i més respostes des encoratjadores. Això també ho he intentat. Ja l’hi he portat i no ha servit de res.

Un bucle que s’anava ofegant a ell mateix, idees, negacions i plors i cada cop més forts.

Jo havia de marxar però no volia deixar-la així, de manera que vaig llençar una darrera idea. Si tot això no dóna resultat, com es que en tota l’estona no has anomenat la figura del teu home. Ell també hi ha de participar en la solució del problema .

Mig plorosa i mig emprenyada, respongué, com treballa no pot perdre temps amb lo xiquet!

I jo, que no treballo? I porto la casa i tinc cura del nen!

Mira li digué, arribats a aquest punt, penso que ja que ets tu la més perjudicada i perdona si em poso on no em criden, jo deixaria que el problema es solucioni sol, i em dedicaria a tenir cura de tu mateixa, fes-te un regal, ves a veure una obra, una amiga, fes alguna cosa que sempre has volgut fer i pel que sigui no has fet.

Com diuen els castellans “tira una cana al aire”. En serio ho dius?

Si no pots arreglar-ho, donat una alegria, a tu, al cos, a la ment. Tu mateixa, allò que més t’agradi.

De nou em repetí, en serio?

És el meu consell! Si surt be aixòque guanyes i si no, que pot perdre?

M’agafà la cara i em plantà un bes a la boca, m’agafà la mà i se la posà sobre un pit, i després amb les seves inicià una investigació de les meves parts íntimes.

Separo les boques i li pregunto: N’estàs segura del que fas? Amb uns ulls porucs per un possible rebuig em respon, Si!, sis plau no em deixis així!

No la vaig deixar, li vaig llevar el top que duia i li descordà els sostenidors, deixant lliures els generosos pits per caure mansament a les meves mans.

Ella, m’afluixà la corretja i em baixa la cremallera, el penis ja lluitava per sortir i conèixer aquells mugrons a l’abast, de primera mà.

Les llengües també van córrer a conèixer-se i en aquell racó amagat de les mirades no desitjades, vam començar a conèixer-nos.

La despullà totalment lliurant-la de la mini falda i guardant com solia fer, les calces, a la butxaca del pantaló que després també va anar a fora.

Ella en contraposició es va quedar els calçotets tirats damunt la seva faldilla.

El consell li va anar be, de fet a tots dos. Ho aprofitàvem nosaltres, i com ho aprofitàvem! Es veu que en teníem ganes de gaudir del plaer del sexe i ella es veia molt motivada.

Tal i com anàvem los dos de ganes i de preparació la primera penetració no va tardar gaire i per sort, el soroll que fèiem quedava esmorteït (crec) pel xivarri dels xiquets del menjador.

En acabar, em va donar les gràcies pel consell i pel que havíem fet.

Jo en resposta i sense preguntar-lila vaig tornar a besar i li acaricià de nou els pits i la vulva. Ella em segui amb el joc i posa els seus dits a treballar amb el meu penis, quan vam notar que estava començant a reeixir, li vaig demanar de posar-se’l a la boca, em va dir que no ho havia fet mai, i jo insistí animant-la a provar-ho, indicant-li el camí i dient-li com havia de fer-ho.

Ho comença a fer tímidament i amb una mica de vergonya, però poc a poc li va agafar la mecànica i no li desagradà fer-ho, amb la conseqüent satisfacció per a mi.li vaig avisa al cap d’una estona que estava a punt se soltar el semen, si volia que la tragués. Amb el cap va dir que no, i jo agafant.li amb les dues mans vaig incrementar el ritme i en breus instants, ho vaig fer.

Li soltà el carregament boca endins, que ella assumí gola avall. Vam descansar una mica, però ella va voler continuar fent-ho i em va demanar si li podia fer per darrera, sense saber que era una postura que m’agradava molt fer.

La vaig complaure, es llevà i posant les mans a la paret del gimnàs es posa en posició de ser penetrada de nou. Al principi em va costar una mica, però delicadament i amb paciència, ho vam tornar a fer, ara si, en acabar vam haver de vestir-nos i marxar, perquè per la megafonia del cole avisaven  que ja podien anar a fer files.

En deu minuts entrarien tots, ella es va dur la meva roba interior i jo la seva, l’excusa d’ella va ser que ho volia recordar, que no havia estat un somni.

Jo per la col·lecció que en aquells temps feia.

En marxar em donà un llarg i fort bes a la boca. El motiu segons ella, que ho havia volgut fer sempre després de veure-ho en una pel·lícula, el comiat dels amants, em va dir.

Agafant-mer la mà em feu prémer –li el pit i em digué a cau d’orella: “sempre que vulguis”. I amb un altre petó als llavis, anà a la porta i marxà obrint amb la clau, em sembla que amb un somriure  a tall de boca.

Jo endreçà la sala i just quant finalitzà entraven els alumnes del primer torn i mira com són les coses, el seu fill hi era. Una mica més i es creuen.

Si, si et fas alguna pregunta com: “us vau tornar a veure alguna vegada més?” et respondré que malauradament, l’hospital, en aquells temps, era com una segona casa i jo hi era tot el dia, en algun torn, hi coincidíem...